Des de la seva inaguració el 1927 al Portal de l'Àngel, l'Escola de Dibuix i Pintura Sainz de la Maza (anomenada "acadèmia" o "escola" indistintament pels seus alumnes) viviria amb el pintor. L'any 1947 quedaria ubicada en el passeig de Gràcia, en els mateixos locals en que anys abans havia tingut el seu estudi Santiago Rusiñol, i en els últims anys de l'artista, es traslladaria al carrer Muntaner, on morí al faltar el seu fundador i únic pedagog.
A través de més de 50 anys d'ensenyament, acudiren a les seves classes tant futurs artistes com arquitectes. Alguns d'ells tan reconeguts com Xavier Blanch, Freixas Cortés, Francesc Todó, Carlos Ballesteros, Manuel Solà Morales, Federico Correa o els germans Milà.
"Soc de l'escola de Sainz de la Maza" aquesta frase, evidentment pronunciada per un pintor, és molt fàcil d'escoltar avui en dia a Barcelona. Quan un visita els museus i pinacoteques acaba creient que les "escoles" pictòriques són coses acabades en el Renaixement, però no és cert. Encara existeixen grans artistes que paral·lelament amb la seva activitat creadora desenvolupen una tasca formadora. Uns les anomenen acadèmies i altres, més modestament, estudis, encara que ambdós vinguin a fer la mateixa funció que feien abans els estudis de grans genis de l'art: formar nous valors".
“Francisco Sainz de la Maza, germà del cèlebre guitarrista Regino Sainz de la Maza, és un dels moderns pintors amb "escola": pels seus cursos pasen tots els anys una riuada d'aspirants a artistes.”
V. Popescu. No se han acabado las escuelas pictóricas.
Sábado GRÁFICO. 1958; 96:14-15